Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…

Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952, Lucrecio,…

Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…

Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…

Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església

Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…