Resultats de la cerca

Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Deixeble de G Bachelard i A Kojève, el 1945 ingressà al CNRS amb la tesi La naissance de l’historie la formation de la pensée historique en Grèce Fou membre fundador del departament de filosofia de la Universitat de Vincennes 1925, on ensenyà fins el 1982 El seu pensament és una interpretació de l’evolució de les ideologies polítiques i de la filosofia des d’una òptica marxista Ultra la tesi ja esmentada, les seves obres inclouen Platon 1964, Histoire des idéologies 1978, Histoire des idées politiques 1982

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen zur…

Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…

Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…

Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…