Resultats de la cerca

Propi d’una gran part de les filosofies gregues i discernible en alguns pensadors renaixentistes, es relaciona amb l’animisme i comporta un desdibuixament del límit entre la matèria animada i l’espiritual quasi-corpori

En aquest sentit l’escepticisme antic o la filosofia de la Illustració són, en certs aspectes, positivistes i ho són també, de fet i per principi, quasi totes les ciències estrictament dites, algunes de les quals són anomenades així ciències positives

Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967

Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo…

Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…

Els seus membres es caracteritzen per un estudi de la lògica moderna marcat per una tendència deductivista extrema i una inclinació al positivisme lògic o a l’empirisme científic En són representants destacats, juntament amb Jan Łukasiewicz i el seu deixeble Alfred Tarski , Zygmunt Zawirski 1882-1948, Lenon Chwistek 1884-1944 i Stanislaw Leśniewski 1886-1939, així com Tadeusz Kotarbiński 1886-1981, preocupat també pels problemes de la teoria del coneixement i de la metodologia de les ciències L’iniciador de l’escola fou pròpiament el vienès Kazimierz Twardowski 1866-1938, del qual foren…

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica…

Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi personificació…

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…

Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’…