Resultats de la cerca

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de…

La seva tesi doctoral, publicada en quatre articles en 1963-64 sota el títol Proofs and Refutations reeditats en forma de llibre el 1976, marca l’inici d’una metodologia d’anàlisi de la història de la ciència que, bé que originalment pretenia l’aplicació de les idees popperianes a la història de la matemàtica, revela un dinamisme intern de l’acte de la creació científica ben diferent de la recerca lineal de la no-contradicció lògica Aquesta metodologia, que aprofundeix en el seu article History of Science and its Rational Reconstructions 1972 l’assimila a altres autors postpopperians com ara…

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…

Estudià teologia a Jena i es dedicà, en privat, a l’estudi de la filosofia, en especial el sistema de Kant, al qual envià el manuscrit de la seva primera obra, Versuch einer Kritik aller Offenbarung ‘Assaig d’una crítica de qualsevol revelació’, 1792, que li donà un gran prestigi El 1794 publicà la seva obra fonamental, Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre ‘Fonaments de tota la teoria de la ciència’, i fou nomenat professor de filosofia a Jena, d’on hagué de sortir en ésser acusat d’ateisme Passà a Erlangen 1805, Königsberg 1806 i Berlín 1809-14, on fou, a més, el primer rector de la…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…