Resultats de la cerca

D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment corporal com a…

Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut preferentment…

L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…

Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…