Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria pressuposa tenir-ne…
Willard van Orman Quine
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The Roots of…
Percy Williams Bridgman
Filosofia
Física
Físic i filòsof nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, d’on fou professor de matemàtiques i de filosofia natural des del 1926 Treballà sobre les propietats elèctriques, tècniques i mecàniques de més de dues-centes substàncies, a pressions d’unes 20 000 atmosferes El 1946 rebé el premi Nobel de física Aprofundí la metodologia científica, des d’un punt de vista operacional, que aplicà a la física moderna i que ha estat usada consistentment en l’anàlisi experimental de la conducta —B Fred Skinner 1931 féu la primera aplicació sistemàtica de l’operacionisme a conceptes psicològics— Escriví The Logic of Modern…
txikung
Filosofia
Conjunt d’exercicis que formen part de l’escola del moviment del qi, d’inspiració meditativa, i adscrits a la medicina tradicional xinesa.
El seu objectiu és aconseguir la circulació o l’increment del qi La pràctica consisteix en uns moviments suaus i relaxats, combinats amb tècniques de respiració abdominal profunda i de concentració Els exercicis de txikung, permeten de conservar la salut, estimular la vitalitat i perllongar la longevitat N’existeixen cinc escoles la budista, la confuciana, la taoista, la terapèutica i la marcial Aquesta pràctica té més de dos mil anys d’existència, i en el text més antic de la medicina tradicional xinesa Huang Di Nei Jing Clàssic de la medicina interna de l’Emperador Groc ja hi…
wushu
Filosofia
Conjunt de les arts marcials xineses, emprades com a elements d’autodefensa, d’acrobàcia o per a mantenir la salut.
En el període de la dinastia Jin 265-439 el wushu fou molt influenciat pel taoisme i el budisme, i el metge i filòsof taoista Ge Hong 284-364 féu una síntesi entre el wushu i el txikung Es poden establir dos grans grups les tècniques sense armes mans buides o emprant armes en el primer grup, hi ha els distints estils de boxa, de moviments lents i suaus, com el taitxitxuan, la tècnica del nanquan del sud de la Xina, on predominen els moviments de braços, o l’estil de shalinquan, del nord de la Xina, de moviments precisos, ràpids i potents En el segon grup, les armes són l’espasa, la llança i…
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les situacions que…
Orígenes
Fragment del comentari d’Orígenes a l’Èxode, provinent d’Urgell (segle IX)
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Exegeta, pensador i escriptor cristià.
És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…