Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
esports aeris

En l’ala delta, el pilot es lliga amb un arnès al trapezi
Stock.xchng
Esports aeris
Cadascun dels esports consistents a desplaçar-se per l’aire amb un aparell volador.
Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les…
Gaspar Brunet Viadera
Esports aeris
Pioner de l’aviació catalana.
Enginyer industrial, dedicà part de la seva vida a l’aviació Dissenyà el primer avió que volà a Espanya, un biplà amb motor de 25 CV pilotat pel valencià Joan Olivert que el 5 de setembre de 1909 volà uns metres pels aires de Paterna Membre del consell directiu de l’Associació de Locomoció Aèria, el primer aeroclub de Catalunya, impulsà el primer vol en terres catalanes realitzat per Lucien Mamet al febrer del 1910 Fou també un dels organitzadors de la primera exposició d’aviació celebrada a Barcelona als Salons Reig 1910, on es mostrà, entre altres coses, un aparell a escala…
aviació

El 1916 és un any important en l'aviació catalana perquè, entre altres esdeveniments, Salvador Hedilla efectuà el vol Barcelona-Palma amb el primer avió construït a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Esports aeris
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació Els rallis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren l’interès de…
Santiago Albertí i Gubern
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, editor, traductor i filòleg.
Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…
, ,
Joaquim Danés i Torras
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador.
Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou…
,
estels
Esports aeris
Disciplina dels esports aeris consistent a enlairar un aparell format per un tros de tela, paper o plàstic mantingut estès per una armadura lleugera que pren en conjunt una forma poligonal.
Subjectat al capdamunt d’un cordill llarg, s’eleva i s’aguanta en l’aire per mitjà de la pressió del vent S’ha utilitzat com a joguina, com a instrument d’investigació científica i com a manifestació folklòrica en festes populars
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
Alberto Boscolo
Historiografia catalana
Medievalista sard.
Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…
Josep Segura i Barreda
Historiografia catalana
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades…