Resultats de la cerca

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…

L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou…

L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…

Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades…