Resultats de la cerca

Des dels seus orígens, el fons ha seguit el pelegrinatge de la casa consular Al s XVI estava situat al Carrer Major, i amb la desamortització del 1836, l’Ajuntament de Tarragona obtingué l’immoble del convent dels dominicans on fou traslladat el 1866 juntament amb la Diputació Provincial L’any 1937, per motius de seguretat, el fons històric fins el 1800 s’emplaçà al Palau Arquebisbal per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat, on romangué fins el 1940, quan passà a la casa Castellarnau Després del 1950 es decidí traslladar-lo a la Casa de Cultura, seu de l’Arxiu Històric Provincial…

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

Aplega prehistoriadors que treballen majoritàriament en el domini nord-català, però també a l’Empordà i Andorra La seva activitat principal consisteix en publicacions monogràfiques com Le site de Llo , de Pierre Campmajó La nécropole protohistorique de Serralongue , de Henry Baills Roches gravées nord-catalanes , de Joan Abelanet, i obres collectives com la collecció “Travaux de Préhistoire Catalane” Totes aquestes obres han estat publicades per editorials com Terra Nostra, Le Publicateur i d’altres El CEPC ha constituït una biblioteca de més de 2000 llibres, que es conserva en…

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General de les Valls…

L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Illustre Consell General MICG, que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra ANA que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982 contenen els arxius històrics i els arxius administratius L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la…

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals i “xarons”…

De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y bandoleros en…