Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Nicolau Eimeric
Historiografia catalana
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per…
Valerià Weyler i Nicolau
Historiografia catalana
Militar i polític.
Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a…
Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Historiador, hel·lenista, literat, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona entre el 1904 i el 1909, i llegí la tesi doctoral a Madrid el 1910 Fou deixeble d’Antoni Rubió i Lluch S’especialitzà en l’estudi del món clàssic i la seva literatura, i també en la història i la literatura de la Catalunya medieval i contemporània Combinà la seva activitat científica amb una intensa acció política i cultural Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Historiografia catalana
Empresari, arqueòleg i bibliòfil.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, traductor, assagista polític prospectivista, novel·lista, autor teatral, viatger i director de parcs de Barcelona.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 1916 Part de la seva producció és feta en collaboració Regional Planning El Pla de distribució en zones del territori català 1932, amb el seu germà, l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Estat espanyol, societat anònima 1930 i Catalunya amb Europa 1933, les seves propostes de prospectiva política, amb el seu cosí, l’advocat Marià Rubió i Tudurí L’Arc de Barà 1931, amb l’arquitecte Ramon Reventós La Plaça d’Espanya, centre actiu de Barcelona s d, amb l’arquitecte Raimon Duran Reynals alguns llibres de…
Nicolau Josep Prats i Creus
Historiografia catalana
Historiador, prevere i escriptor.
Doctor en teologia, fou cronista general del regne de Mallorca 1817-23 Destacat filòsof i retòric, publicà diversos sermons i obres de caràcter religiós També deixà algunes oracions i poemes que es conserven a la Biblioteca Bartomeu March de Palma Com a investigador, destaca la seva aportació a l’estudi de la història de Mallorca del final del s XVIII i començament del XIX, amb descripcions dels diferents aspectes socials, polítics i culturals del moment En aquest sentit, cal fer referència a Exacta descripción de las públicas demostraciones y fiestas que en la proclamación de nuestro augusto…
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…
, ,
Manuel Reventós i Bordoy
Historiografia catalana
Historiador i economista.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el…
Joan Baptista Maltés
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d’orde, el pare Lorenzo Pérez, enllestí alguns anys…
Constantin Marinescu
Historiografia catalana
Historiador.
Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…