Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el…

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…

Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón  i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…

Es llicencià en filosofia i lletres 1959 per la Universitat de Barcelona, on el 1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia Al marge de l’activitat com a historiador, portà amb els seus fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia Inicialment es dedicà a l’arqueologia i, formant part de l’equip de Lluís Pericot, prospectà el terme de Llucmajor i dirigí l’excavació de l’habitació i de l’important jaciment talaiòtic de Capocorb Vell En els tres anys que collaborà amb Pericot 1957-60 participà també en excavacions a Catalunya Tanmateix, la…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…

Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català  i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…