Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en…
Rafael Cisternas i Fontseré
Historiografia catalana
Naturalista.
Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas…
Centre d’Estudis Contestans (CEC)
Historiografia catalana
Societat cultural constituïda formalment a Cocentaina (Comtat) l’any 1976, encara que els inicis reals de la seva activitat se situen aproximadament el 1971.
Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…
Josep de Manjarrés i de Bofarull
Historiografia catalana
Escriptor i teòric i historiador de l’art.
Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…
Diccionari d’història de Catalunya
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat en història, publicat per Edicions 62, que sortí l’any 1992. Jesús Mestre i Campí en fou el director i comptà amb Josep M. Salrach i Josep Termes com a assessors.
L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la…
Eduard Soler i Estruch
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, erudit i divulgador de la cultura valenciana.
Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i…
, ,
Escola de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord de la segona meitat del s. xix (~1850-80) també conegut com a “època Alart”.
Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…
Maria Lluïsa Serra i Belabre
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i arqueòloga.
Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Historiografia catalana
Dipòsit de la documentació de la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda a Vic al novembre del 1812, sota la presidència del capità general i inspirada en els principis de la Constitució de Cadis. Deu anys més tard, arran de la reorganització territorial de l’Estat en províncies, es formà la Diputació de Barcelona, una institució que ha perdurat fins els nostres dies malgrat els anys en què fou suspesa: entre el 1822 i el 1836, els anys de la Mancomunitat (1914-23), abolida entre el 1931 i el 1939, o substituïda per una comissió gestora entre el 1939 i el 1949.
Actualment, l’Arxiu Històric està installat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excellents En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que arreu Les sèries…