Resultats de la cerca

Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…

Llicenciada 1977 i doctorada 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB Ha estat catedràtica d’història contemporània des del 1999 a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora 1993-98, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE 1986-88 i directora del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’història SHDiP des del 1999 Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comandatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt…

Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, vinguda a menys al llarg de la segona meitat del s XVIII, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear, i el 1844, fugint de l’ambient asfixiant que envoltava les persones de la seva condició a la Mallorca de la primera meitat del s XIX, es traslladà a Barcelona, on estudià la carrera de dret i, gràcies a les gestions de Joaquim Rubió i Ors i Pau Piferrer, entrà a treballar a la Biblioteca Pública i Provincial la biblioteca de la Universitat de Barcelona La feina de bibliotecari es convertí en la seva professió, que compaginà amb…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i…

Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…

Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…