Resultats de la cerca

Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i pregons sobre…

El 1920 publicà Història de la ciutat de Felanitx , la seva obra més important, fonamental per a l’estudi de la història de la vila Publicà també les monografies Varones ilustres de Felanig y escritores felanigenses 1902, Historia del Santuario de Nuestra Señora de San Salvador 1934, La catástrofe de Felanig en 1844 La Encontrada 1944, Prehistoria y protohistoria Felanigense 1945 i La Germanía de Felanitx Historia de una revolución 1943 Ocupà el càrrec d’arxiver municipal del seu poble i el de director de La Tradición , on defensà els ideals carlins, palesos en Don Carlos considerado como…

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”, BSAL , 39,…

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les…

Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012,…

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…