Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Abū Bakr al-Ṭurṭūšī
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Deixeble d’Ibn Ḥazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirāǧ al-mulūk ‘Llanterna dels prínceps’
Artur Bladé i Desumvila
Historiografia catalana
Biògraf, memorialista i divulgador històric.
Vida i obra Es donà a conèixer a la premsa comarcal El Llamp , La Riuada Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social, Martí Rouret Feu la guerra al cos de sanitat Exiliat a França i a Mèxic 1942-61, collaborà en les revistes d’exili La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc En retornar s’intallà a Tarragona Publicà llibres de divulgació a la collecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau La seva obra historiogràfica s’estructura en tres eixos…
Ramon Vergés i Paulí
Historiografia catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica i nacionalista moderat, utilitzà el pseudònim de Vinicio Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa, útils per a l’antropologia, apareguts en la premsa local, en especial a La Zuda 1913-32, i recollits en forma de llibres La seva obra principal és Espurnes de la llar , publicada en sis volums des del 1909 al 1934 La producció de l’autor ha estat parcialment editada els darrers anys a cura de Ramon Miravall
Josep Trullén i Llatsé
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà, en les…
Association Archéologique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Entitat creada el 1982, a Perpinyà, per un grup de joves arqueòlegs, patrocinats per Philippe Rosset, director de l’Arxiu departamental de Perpinyà; Joan Abelanet (que en fou el primer president); Françoise Claustre, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS); Cyr Descamps, de la Universitat de Perpinyà, i Rémy Marichal, arqueòleg de Perpinyà.
L’associació collabora a la Carte Archéologique du Service Régional de l’Archéologie Ministère de la Culture El seu objectiu ha estat la defensa del patrimoni excavacions d’emergència, gestions a prop dels poders públics, etc A més d’obrir la seva biblioteca al públic, ha promogut diverses activitats pedagògiques conferències, viatges d’estudis, exposicions i publicació d’un butlletí Ha organitzat dos colloquis el 1989 sobre la Via Domitiana “Voies romaines du Rhône à l’Ébre via Domitia et via Augusta”, 1997, i el 2001, en homenatge a Joan Abelanet “Roches ornées, roches dressées”
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Manuel Beguer i Pinyol
Historiografia catalana
Historiador i cronista oficial de la ciutat de Tortosa.
Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges tortosins 1980 El…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista…
Raimon Galí i Herrera
Historiografia catalana
Escriptor, antropòleg i polític.
Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…
Oliba
© Lluís Prats
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Bisbe, comte, abat i impulsor de la cultura catalana incipient.
Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’…
,