Resultats de la cerca

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Rennaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans Caseponce, Saisset, Talrich, Pons, etc Organitzà i…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una…

Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…

Desenvolupament enciclopèdic És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del s xiii Està constituït per 32 estrofes saficoadòniques rítmiques, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més Només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat, amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris…

Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…

Desenvolupament enciclopèdic El fons conté majoritàriament obres dels s XII i XIII Té la seu a l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, a Palma, i actualment ocupa una sala de la planta baixa, al voltant del claustre Gaspar Munar començà la seva trajectòria com a escriptor en La Aurora, el 1915 A més de crear la Biblioteca Balear, fou director de la revista Lluc , inicià el butlletí Acta Missionariorum Sacrorum Cordium i collaborà en revistes com Reinarán i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , entre d’altres La biblioteca està estructurada en les seccions de…