Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i  Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’…

Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…