Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Modest Hernández-Villaescusa i Ros de Medina
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou

Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Bibliògraf, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…
, ,
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…