Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí com a advocat a Palma Fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República per la CEDA i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet –en publicà una quinzena–, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàticTambé escriví dues novelles L’altre camí premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1966 Collaborà en el Correo de Mallorca i després en el Diario de Mallorca Centrà la seva activitat investigadora en…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta obligada, és…

Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal remarcar la seva dedicació a l’…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny 1947 feu escola i és una obra de referència Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de pensament i d…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià al Club dels…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…