Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bernard Palustre
Historiografia catalana
Historiador i arxiver francès.
Vida i obra Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i feu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Treballà a la Bibliothèque Mazarine de París i posteriorment succeí a É Desplanque com a cap dels serveis dels arxius de la Catalunya del Nord 1897-1907, fins a la seva mort prematura Creador l’any 1901 de la RHAR , fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France celebrat a Perpinyà 1906 Collaborà en el primer Inventaire sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, publicat el 1904 amb JA Brutails i É Desplanque Les seves breus però nombroses…
Fèlix Falcó de Belaochaga
Historiografia catalana
Cavaller i erudit.
Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor…
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert interès per a…
, ,
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran…
Josep Vicent Ortí i Major
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…
,
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escrita per Bernat Desclot, és una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…
,
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB)
Historiografia catalana
Societat científica creada (1729) a Barcelona per afavorir el conreu de la història i, en general, les humanitats.
Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades dela historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants dela primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des…
, ,