Resultats de la cerca

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un  Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de Puntual diario de lo…

Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, obra, com totes les altres que escriví, avui perduda, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època Segons Vicent Ximeno Escritores del Reyno de Valencia , vol I, València 1747, p 187, és l’autor d’un Quaderno espiritual 1577 i d’una Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589 Josep Ribelles i Comín…

Vida i obra És l’autor del Llibre de les nobleses dels reis , manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de Catalunya És gairebé desconegut, i fins i tot no se sap si el cognom era en realitat el nom de fonts en qualsevol cas, és el que l’autor s’atribueix en el pròleg de l’obra Un dels propietaris del manuscrit, Alexandre de Cartellà 1618, hi afegí el de Joan, anteposat al de Francesc, tot i que podria tractar-se d’una mala lectura de l’original «Jo Francesc» El Llibre de les nobleses dels reis és un enfilall de cròniques i textos, catalans o traduïts, molts dels quals ara…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

Vida i obra Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger 1541 i de Flandes 1548 El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 hom li atribueix…

Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen…

Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…

Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre Poblet i Santes Creus sobre l’…