Resultats de la cerca

Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia i detallada…

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…

Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , collaborador del Diccionari Aguiló , redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV” La seva aportació…

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

El 1770 fou cadet dels dragons d’Almansa i, el 1774, ingressà en l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou censor de la Societat Econòmica d’Amics del País Centrà els seus treballs en la valoració històrica de Bonaventura Serra i en l’anàlisi de la guerra del Francès També dedicà part de la seva obra als estudis genealògics de diferents llinatges nobles mallorquins La seva obra roman inèdita Elogio histórico del Dr D Buenaventura Serra Ferragut 1798 Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado de Felipe V hasta la paz general Adarga mallorquina Historia genealógica de los…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo Municipal de…

D’origen noble, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma, on fou sagristà 1780-1818 Escriví Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca i deixà manuscrites diferents obres sobre la història dels convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma Algunes d’aquestes obres foren editades durant la dècada de 1920-30 per Jaume d’Oleza i d’España i Eduard Faus Llibre d’antiguitats de la iglésia del Real Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca , Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de Palma 1923 i Llibre d’enterraments i òbits del…

Autor d’un gran nombre d’articles històrics, fou director del diari El Mercantil Valenciano i fundà el Heraldo Complutense El seu interès per la història el dugué a escriure un Curso elemental razonado de historia universal 1871, que es reedità en microforma el 1998 La seva principal aportació historiogràfica és l’obra Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894, del qual només edità el primer volum dels tres previstos Del 1892 és l’opuscle Descripción del sepulcro gótico descubierto en la capilla de San Francisco de Paula en la iglesia de los Santos…