Resultats de la cerca

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el 1705

Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la redacció de la…

Fill del prestigiós geògraf Pau Vila, continuà la vocació paterna, per bé que, de jove, la compatibilitzà amb una intensa activitat com advocat que, de fet, fou la carrera que seguí a la Universitat de Barcelona Segurament influït pel seu pare, la seva concepció geogràfica comprèn el conjunt de les ciències socials i, especialment, la història Ell mateix explicà l’estreta relació entre les dues disciplines «no hi ha fet geogràfic que no s’hagi produït en relació a una etapa històrica, ni hi ha qüestió històrica que no s’hagi fet en un marc geogràfic» De l’època juvenil data ja el…

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…

Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…

Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare hi afegí les seves i constituí un llibre enquadernat, inèdit, que…

Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957, Datación…