Resultats de la cerca

Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable al s XVIII

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

Entre els primers membres hi figuraren M Durliat, G Claustres i P Ponsich L’associació, amb seu a l’Ajuntament d’Elna, s’encarrega de la direcció científica del museu històric i arqueològic municipal, que contribuí a crear, i manté un dipòsit de material arqueològic i una biblioteca Dedica una part important de les seves activitats a la divulgació i la pedagogia, organitzant cicles de formació i tallers escolars, conferències i exposicions Ha celebrat dos colloquis el primer, el 1969 per a commemorar el novè centenari de la consagració de la catedral d’Elna, i el segon, el 1999,…

Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert…

De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893 El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la…

Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…

Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle  Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista  Museo Español de Antigüedades…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les parts d’Itàlia, i…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…