Resultats de la cerca

Capellà del rei i comissari del Sant Ofici a Múrcia, intervingué en les Corts de Montsó del 1626 en representació del capítol catedralici a què pertanyia Sembla que s’esforçà per enriquir la biblioteca de la seu d’Oriola, en especial amb llibres sobre història i, al voltant del 1636, enllestí un manuscrit titulat Anotaciones particulares a lo general que muchos historiadores han escrito de la fundación y estados que ha tenido la ciudad de Orihuela, y de su fundación, grandezas y antigüedades , que es conserva a la biblioteca de la seu oriolana

Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el 1605

La publicació, coordinada des de l’Arxiu Municipal de Sueca i en la qual escriviren investigadors i erudits vinculats a aquest arxiu, tenia el subtítol de Quaderns d’història i cultura Deixà d’editar-se quan la nova corporació local sorgida de les eleccions municipals democràtiques de l’1 d’abril de 1979 enllestí una nova publicació Quaderns de Sueca En l’únic número aparegut de Manoll hi collaboraren autors com ara Antoni Furió “Lluís Boil contra els Vilaraguts un procés a la València del segle XV”, Andrés de Sales Ferri “Datos para la Historia de Sueca en el 1500”, Francesc Giner “El…

Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d’orde, el pare Lorenzo Pérez, enllestí alguns anys…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…

Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…

El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…

Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…