Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa.
La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Historiografia catalana
Polític i escriptor asturià.
Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…
Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
Guillem Forteza i Pinya
Historiografia catalana
Polític, urbanista i arquitecte.
Vida i obra Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
Arxiu Diocesà de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental i òrgan administratiu del bisbat de Mallorca, des que fou creat el 1238 a partir del nomenament del bisbe Ramon Torrella, tot i que el seu fons conté pergamins anteriors a la conquesta de l’illa pel rei Jaume I el 1229.
El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…