Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Treballà en els periòdics El Diario Español i La Época i fou president de l’Audiència territorial de Llerena Afeccionat a la història, escriví l’obra Reseña histórica de los pueblos de la Marina inèdit i La mujer, su historia, su influencia, su educación 1856

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…

Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà…

Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles Disposa d’una…

Desenvolupament enciclopèdic És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del s xiii Està constituït per 32 estrofes saficoadòniques rítmiques, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més Només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat, amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…

Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del Centre de…