Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…

Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar que una gran…

Fou un dels responsables de la contenció de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 a Barcelona Arribà a ser cap d’estat major de l’anomenat Exèrcit de l’Est republicà Sobre aquesta experiència escriví L’aixecament militar i la guerra civil 1936-1939 1980, obra que ja havia aparegut en una edició castellana més concisa Cataluña en la Guerra de España , 1975

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…

Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833  Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i científiques Amic d’…

Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’ El Correo…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…

Catedràtic de física teòrica i fundador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències CEHIC, de la Universitat Autònoma de Barcelona És considerat un dels principals promotors i impulsors de l’ensenyament i la recerca sobre història de la ciència a les universitats catalanes Professor a la UAB des del curs 1970-71, es dedicà a la història de la ciència des de l’any 1980 Fou el promotor del 1st International Meeting on the History of Scientific Ideas, celebrat a Sant Feliu de Guíxols l’any 1983 amb el títol Symmetries in Physics 1600-1980, que comptà amb la presència de tres premis Nobel Fou…