Resultats de la cerca

Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de…

Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el…

A escala internacional tingué especial importància la iniciativa de l’escola francesa dels Annales L’any 1936, Lucien Febvre proposà una gran enquesta sobre la cuina tradicional francesa Posteriorment, Marc Bloch amplià els plantejaments inicials La nova història de l’alimentació es posà en marxa, però la Segona Guerra Mundial tallà el procés i les recerques romangueren en suspens A Catalunya foren els medievalistes els primers que cridaren l’atenció sobre el fet alimentari i durant la dècada de 1940-50 aparegueren treballs molt interessants dedicats al tema En fou pionera la iniciativa de…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…

Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…

Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…

Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’…

Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’…