Resultats de la cerca

Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928…

La biblioteca consta de 80000 volums i està especialitzada en història de l’art, sense menystenir la bibliografia comarcal, de la qual és una bona dipositària El convent fou fundat a mitjan s xiv i funcionà com a tal fins que, al s XIX, la comunitat es veié afectada per la Llei de Desamortització Després de seguir nombrosos tràmits legals, la família Rocabertí aconseguí incloure el convent dins les seves propietats Fou així com cap al 1876 començaren les obres de restauració del conjunt monumental, amb la consegüent annexió del convent al castell Es considera que la biblioteca ja era…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…

Vida i obra Existeix un Berenguer de Puigpardines documentat entre el 1097 i el 1131, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, segons acredita el…

Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que…

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus…