Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Omnimoda historia
Historiografia catalana
Història universal, avui perduda, escrita per Dextre, fill de sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen…
Francesc Beneito
Literatura
Historiografia catalana
Cronista.
Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía , que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago Bibliografia Almarche Vázquez, F 1919 Historiografía valenciana La Voz de Valencia
, ,
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Historiador i poeta, llibreter d’ofici afecte a la poesia i a la història.
Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, obra, com totes les altres que escriví, avui perduda, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època Segons Vicent Ximeno Escritores del Reyno de Valencia , vol I, València 1747, p 187, és l’autor d’un Quaderno espiritual 1577 i d’una Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589 Josep Ribelles…
Manuel Marcillo
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…
, ,
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Historiador i metge il·lustrat.
Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…
Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana (D'Ací d'Allà, abril del 1931)
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narradora, novel·lista i assagista.
Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions, Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics 1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare…
, ,
Antoni Canals
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…
, ,
història militar
Historiografia catalana
Els darrers anys es pot constatar l’impuls que està agafant la problemàtica de l’estudi de l’exèrcit, sobretot de l’època moderna, dins la historiografia dels Països Catalans.
A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys,…