Resultats de la cerca

Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la…

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…

Fou anomenada Alberri , una partida rural de Cocentaina, per l’abundant toponímia àrab de la comarca i “com un clar homenatge als musulmans, fundadors de Cocentaina” La major part dels articles que s’hi publiquen se circumscriuen al marc geogràfic del Comtat, ja que és l’àmbit d’estudi del CEC, tot i que excepcionalment se n’ha editat algun d’altres comarques veïnes, bé per haver estat elaborat per algun autor local, bé perquè el CEC ha collaborat en la investigació objecte de l’estudi El primer número veié la llum al novembre del 1988, amb tres articles sobre tres jaciments prehistòrics de…

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…

Ensenyà filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde Durant la guerra del Francès, on participà activament, fou empresonat a Monmedy França Després fou traslladat a València com a prior de l’orde, essent comissionat pel pare provincial d’Aragó perquè, amb el pare Lluís Navarro, escrivís una relació detallada dels esdeveniments ocorreguts a la província d’Aragó durant aquell període D’aquí nasqué Historia de la provincia de Aragón, orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1818 1819 i 1826

Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…

Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva obra També…