Resultats de la cerca

Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia

Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía…

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Desenvolupament enciclopèdic Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana , dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum , o Annals Reials , i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues…

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d…

Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…