Resultats de la cerca

El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1954 Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg Alemanya El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1965-94 Com a investigador, centrà els seus estudis en la…

El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…

Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’ Antoni Rubió i Lluch , dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…