Resultats de la cerca

Pertanyent a una família noble, participà en la guerra de les Germanies, al bàndol nobiliari, i apareix com a continuador d’un dietari iniciat per Guillem Mir i actualment conservat a la Biblioteca Universitària de València ms 1 492 del catàleg de Gutiérrez del Caño El fragment de què s’ocupa l’autor abraça del 1492 al 1503, i en algunes obres de referència de F Almarque, com Historiografía valenciana 1919, és atribuït sense fonaments a Gaspar Mascó El dietari conté informacions interessants i presenta, de vegades, l’òptica del seu autor respecte d’alguns problemes jurídics o…

Nasqué en un ambient obrer i proper a les idees anarquistes Escriví moltes històries sobre la Guerra Civil Espanyola, especialment del costat republicà, amb molts detalls dels seus problemes interns La fi de la guerra ha estat una de les seves altres preocupacions, com ara a La Batalla del Ebro 1977 És autor de les biografies de Cipriano Mera i d’Antoni Gaudí, de qui ha insistit a apuntar la seva possible massoneria Gaudí, una biografía mágica , 1982 Ha escrit llibres de temàtica històrica com Campos de concentración en la España de Franco 1978, però també novelles com El sol…

Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…

Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits…

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia…

Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà…

Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del s XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga, fou un destacat professor de la Facultat de Medicina El seu fill, Joan Baptista, acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1840 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del 1860 s’installà definitivament a València, on destacà en l’…