Resultats de la cerca

S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…

Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor Felipe V 1704

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…

Nasqué en un ambient obrer i proper a les idees anarquistes Escriví moltes històries sobre la Guerra Civil Espanyola, especialment del costat republicà, amb molts detalls dels seus problemes interns La fi de la guerra ha estat una de les seves altres preocupacions, com ara a La Batalla del Ebro 1977 És autor de les biografies de Cipriano Mera i d’Antoni Gaudí, de qui ha insistit a apuntar la seva possible massoneria Gaudí, una biografía mágica , 1982 Ha escrit llibres de temàtica històrica com Campos de concentración en la España de Franco 1978, però també novelles com El sol…

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i…

Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic de la…

Llicenciat en dret i filosofia a Barcelona 1926-31 i fundador de la revista d’avantguarda Hèlix , fou secretari de Carles Pi i Sunyer en gairebé tots els càrrecs que aquest polític ostentà durant el període republicà Exiliat el 1937 a Veneçuela, hi desenvolupà una tasca cultural de primeríssim ordre El 1956 fou nomenat director de la Biblioteca Nacional d’aquell país i arribà a ser conseller de l’expresident de la República Rafael Caldera Miquel Batllori el considera com el renovador de la història cultural i política veneçolana i de tots els sis països boliviarians d’Amèrica del Sud pel que…

Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de…