Resultats de la cerca

Aquest pagès benestant de l’Empordà reflectí en el seu diari molts aspectes relacionats amb l’oci de les classes acomodades rurals de l’època la caça, la pesca, el menjar i feu prolixes anotacions sobre la climatologia El manuscrit, actualment dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha estat editat una selecció de notes per E Prat i P Vila en Notes i dietaris de la família Fina 1998

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra agricultura…

Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…