Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
Salvador Roig i Moliner
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia catalana
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Ingressà en l’orde dels mínims, on ocupà càrrecs de govern d’àmbit provincial català Residí principalment al convent de Girona, però també als de Barcelona i Manresa entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per la Corona d’Aragó Després de dos opuscles impresos en català, un sobre la celebració de la missa Modo per a complir amb la obligació del reso del divinal ofici i celebració de l’inefable sacrifci de la missa , 1663 i un sermó dels sants patrons de Blanes Sermó dels illustríssims màrtirs i patrons de la antiga vila de Blanes, del…
Biblioteca Serra d’Or
Historiografia catalana
Col·lecció iniciada el 1975 per iniciativa del nucli editor de la revista homònima, i editada per l’Abadia de Montserrat.
Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…
Josep Amengual i Batle
Historiografia catalana
Historiador i teòleg.
Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…
Josep Jeroni de Besora
Historiografia catalana
Humanista, historiador i bibliòfil.
Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la…
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Vida i obra Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’altres autors el seu fill, Jeroni Pujades, el seu net, Miquel Pujades, i l’historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí Els dos manuscrits fins ara localitzats del Tratado són a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona BUB, ms 454 i a la Real Academia de la Historia RAH, ms 9/4897 En l’obra, escrita per encàrrec de Ferran de Lloaces i dirigida al rei Felip II,…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, a l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, a l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes…
Celdoni Vilà i Torroja
Historiografia catalana
Historiador.
Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre Reus foren…
Llorenç Mateu i Sanç
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 fou nomenat assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència Desenvolupà, encara, altres càrrecs, i el 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa Des del 1659 residí a Madrid, atès que començà a ocupar llocs cada vegada de més importància, fins que el 1671 arribà a ser regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del buròcrata al servei de l…