Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Arxiu Municipal de Cocentaina
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Cocentaina i altres documents de procedència diversa.
És un dels fons arxivístics més interessants del País Valencià a causa de l’antiguitat i continuïtat de la seva sèrie més emblemàtica, la “Cort del Justícia”, amb un total de 285 volums que van des de l’any 1269 fins al 1696, entre els quals s’hi compten fins a set volums del s XIII 1269, 1272, 1275-76, 1277-78, 1290, 1294 i 1295, xifra que fins i tot supera els existents a la ciutat de València durant el mateix període Altres sèries que han atret l’atenció dels investigadors són les de Procurador General 74 llibres, 1408-1679, els llibres de Consells des del 1497 i els de Clavaris des del…
Francesc Gavaldà
Historiografia catalana
Historiador i religiós dominicà.
Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…
Josep Enric Serrano i Morales
Historiografia catalana
Erudit, bibliòfil, advocat i polític.
Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
Francesc Hernàndez i Sanz
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i pintor.
Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…