Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
aeròdrom flotant
Transports
Plataforma flotant constituïda per flotadors articulats i amb una catifa que permet l’aterratge d’avions.
Fou ideat l’any 1940 pel britànic RMHamilton i usat en el desembarcament d’Avranches Bretanya el 1944
derroter
Transports
Llibre que informa de les característiques de la costa, els ports, la meteorologia i l’oceanografia, i també de dades que s’hi relacionen, d’importància per a la navegació (portolà).
Editades pels instituts hidrogràfics de cada país, les edicions més importants de derroters dels Països Catalans es deuen a l’almirallat britànic i a l’Instituto Hidrográfico de la Marina El 1981 fou iniciada la publicació d’una Guia Nàutica dels Països Catalans
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central…
hidroavió
Transports
Avió apte a envolar-se o posar-se només sobre l’aigua, gràcies a la forma del seu buc (hidroavió de buc) o perquè va proveït d’uns flotadors en lloc del tren d’aterratge (hidroavió de flotadors).
El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques
sonar
Transports
Aparell de radiolocalització submarina desenvolupat als EUA i usat des de la Segona Guerra Mundial.
És basat, com l’asdic britànic, en el ressò produït per un cos submergit en rebre una ona ultrasònica El sonar ha trobat gran aplicació en les activitats pesqueres Hi ha dades que indiquen que l’ús del sonar podria estar relacionat amb l’aparició de cetacis morts varats a les platges Aparentment, el sonar interferiria en el sistema d’orientació d’aquests animals El Parlament Europeu resolgué demanar una moratòria per a l’ús dels sonars navals d’alta intensitat en operacions militars i prospeccions petrolieres fins que no es resolgui la seva relació amb els avaraments de cetacis…
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes en llançar-se contra l’…
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
vapor
Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de vapor.
Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…