Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…
paper d’estany

Paper d’estany
Tecnologia
Química
Transports
Full molt prim d’estany, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes, principalment per a conservar-hi la humitat o bé per a preservar-los-en.
coberta

Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells…
automotor
Transports
Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.
Pot circular tot sol o bé anar acoblat a d’altres automotors o a vagons remolc sense màquina motriu pròpia En l’acoblament de dos o més automotors tots els motors del tren són maniobrats des d’una única cabina L’automotor és molt utilitzat en el servei ferroviari de rodalia i en el transport urbà metropolitans i tramvies Segons el sistema de tracció emprat, els automotors poden ésser classificats en elèctrics i tèrmics Entre aquests darrers cal distingir els de vapor —pràcticament desapareguts—, els de motor dièsel i els de turbina de gas L’elecció entre la tracció elèctrica i la tèrmica…
dret aeronàutic
Transports
Dret aeronàutic
Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les normes sobre guerra aèria…
paper d’alumini

Paper alumini
Tecnologia
Química
Transports
Full molt prim d’alumini —o d’un aliatge d’estany, plom i bismut—, impermeable, que hom empra per a embolicar certs productes, principalment per a conservar-hi la humitat o bé per a preservar-los-en.
baló estratosfèric obert

Elements d’un baló estratosfèric obert
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure, generalment no tripulat, destinat a l’estudi de l’estratosfera.
Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures -75 °C p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix, i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’altura La pèrdua del gas…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer…