Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
bateria flotant
Transports
Giny naval de guerra, usat en molt poques ocasions als ss XVIII i XIX, que consistia en una barcassa poc marinera, molt armada i molt cuirassada.
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
ortodromia
Transports
Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partença i d’arribada.
Atès que és la distància més curta entre dos punts de la superfície terrestre, és la ruta en la qual teòricament han de procurar de navegar els pilots de les embarcacions i, especialment, els d’aeronaus Tanmateix, això exigiria canvis constants de rumb, puix que l’ortodromia forma angles diferents amb cada meridià Per tal d’evitar aquests canvis, a la pràctica hom descompon l’ortodromia en un conjunt d’arcs de loxodromia, que d’altra banda impliquen una separació petita respecte als arcs d’ortodromia, i, per tant, hom canvia de rumb poques vegades en un viatge en navegació…
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…