Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.
Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi els bucs metàllics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquilles i el balanç entre ones El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo,…
pèrdua
Transports
Situació d’una superfície aerodinàmica (ala, rotor) en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
Quan una ala o un rotor entren en pèrdua per defecte de velocitat o per excés d’angle d’atac tendeix a produir-se el desplomament de l’aeronau
aviació comercial
Transports
Indústria del transport aeri encarregada de cobrir les línies de passatgers i mercaderies.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, aquest sector és format per un nombre indeterminat de companyies, unes 250 de les quals eren membres, a la meitat del anys noranta, de l’Associació del Transport Aeri Internacional IATA, organització fundada el 1945 i que té un important paper en la regulació del trànsit aeri mundial, bé que inicialment operà només a l’àrea capitalista als estats comunistes, el transport aeri, com qualsevol altre sector econòmic, era de titularitat estatal Des de la fi dels anys cinquanta fins al principi dels setanta, aquest sector conegué una etapa de creixement i…
enganxall

Dos tipus d'enganxall ferroviari
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu situat a l’extrem dels vehicles ferroviaris que serveix per a unir-los entre ells, donar continuïtat al tren i transmetre l’esforç de la tracció.
L' enganxall automàtic permet l’acoblament i el desacoblament sense que cap home s’hagi d’introduir entre els vehicles a més, duu incorporats els connectors per als diferents circuits elèctrics, pneumàtics de fre, de calefacció, etc L' enganxall manual , consistent en ganxos units per un tensor roscat, és encara molt emprat a Europa en vagons de càrrega Per un acord internacional, hom tendeix a substituir-los per enganxalls automàtics de tracció i de xoc que permeten, d’altra banda, l’eliminació dels topalls Al Japó aquesta substitució ja fou feta l’any 1925 Als EUA i al Canadà l…
sistema d’aterratge per microones
Transports
Sistema de navegació aèria basat en la recepció per l’aeronau de microones emeses des de terra.
Opera en la banda de 5 GHz i proporciona a l’aeronau una indicació de l’angle d’azimut i d’elevació respecte a l’eix de la pista i el pendent de descens Consta de dos conjunts d’antenes situades en un extrem de la pista, un per a l’orientació horitzontal i l’altre per a la vertical, que realitzen un escombratge electrònic del feix emetent un senyal sense modular El receptor de l’avió rep aquests senyals com si fossin polsos, de manera que, mesurant el temps entre aquests i coneixent la velocitat i l’angle d’escombratge de les antenes, pot determinar la seva posició de forma precisa …
cronòmetre
Transports
Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.
Aquest cronòmetre va dins una caixeta especialment condicionada per evitar-li tota mena de moviments i preservar-lo dels canvis de temps Per a més seguretat, alguns vaixells porten un altre o uns altres cronòmetres collocats prop seu, els quals hom anomena acompanyants Des del 1952, que fou creat el primer cronòmetre electrònic, la seva installació a bord dels vaixells s’ha estès àmpliament a causa de les seves qualitats immillorables, car funciona en qualsevol posició i és insensible als cops, a les vibracions, a la humitat i als camps magnètics L’error normal d’aquest tipus de…
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i…
contra
Transports
Aparell amb el qual és retinguda la botavara de les veles cangrees quan, en navegar amb vent de popa, aquella tendeix a moure’s enrere per efecte dels balanços.
portaavions

Portaavions nord-americà USS Harry S. Truman
Transports
Vaixell de guerra de superfície, especialment concebut i construït per al transport, llançament i recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.
La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes antisubmarines…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…