Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
batalla de les Filipines
Militar
Operacions militars a les Filipines durant la Segona Guerra Mundial.
La invasió japonesa 10 de desembre de 1941 obligà McArthur a abandonar les illes març del 1942 i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan 9 d’abril i Corregidor 6 de maig La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors El contraatac aliat s’inicià a Leyte el 20 d’octubre de 1944 anorreada la flota nipona 23-26 d’octubre, fou reconquerit l’arxipèlag i alliberada Manila, després d’una batalla sagnant 3-23 de febrer de 1945
batalla de les Forques
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1642, prop de Lleida, al lloc anomenat pla de les Forques
, durant la guerra dels Segadors, en topar l’exèrcit castellà del marquès de Leganés amb el catalanofrancès que comandava el mariscal de La Motte.
Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l' oppidum d’…
conquesta de Mallorca
Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la…
batalla del Piave
Història
Militar
Conjunt de combats sostinguts entre les tropes italianes i les austroalemanyes a les riberes del riu Piave (1917-18), durant la Primera Guerra Mundial.
Després de la desfeta de batalla de Caporetto , els italians formaren una vasta línia defensiva al llarg del riu, amb la qual aturaren les ofensives enemigues i llançaren un contraatac, amb èxit octubre del 1918
batalla de Villalar
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Villalar (Valladolid), entre les tropes reialistes i les dels comuners, durant la guerra de les Comunitats de Castella.
Les tropes comuneres, formades per milícies locals, foren escomeses i vençudes per la cavalleria reial, comandada per Íñigo de Velasco, el 23 d’abril de 1521 Els capitosts comuners, Juan Padilla i Juan Bravo, foren executats l’endemà mateix, i el moviment comuner fou sufocat definitivament
batalla de Chacabuco
Història
Militar
Combat lliurat el 12 de febrer de 1817 entre les tropes de Maroto i les patriòtiques del general San Martín, les quals derrotaren els espanyols.
San Martín entrà victoriós a Santiago, amb la qual cosa restaren obertes les portes per a l’alliberament de Xile
batalla de l’Ebre
Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners…
batalla de Portopí
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les muntanyes de Portopí (Mallorca), el 12 de setembre de 1229, entre les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó i les del valí de Mallorca.
Fou un xoc molt violent, inicialment indecís, durant el qual moriren Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada Un darrer assalt català assolí finalment la victòria, que permeté que les tropes de Jaume I avancessin fins a les portes de la ciutat de Mallorca