Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
general | generala
Militar
En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.
En l’exèrcit de l’Estat espanyol el general pot ésser general de brigada, general de divisió, tinent general o capità general , segons que el seu comandament s’estengui a una brigada, a una divisió, a més d’una divisió o a tot el territori per al qual ha estat nomenat Actualment, el grau de capità general és exclusiu del rei Els capitans generals de terra o de l’aire amb comandament de regió militar o aèria tenen el grau de tinent general
general Dugommier
General Dugommier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Nom amb què és conegut el militar francès Jacques-François.
Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’…
tinent general
Història
Militar
Grau del cos de generals immediatament inferior al de capità general i superior al de general de divisió.
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’…
capità general
Militar
A Espanya, grau suprem de la jerarquia militar, equivalent al mariscal francès o al mariscal de camp alemany.
A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…
quarter general
Militar
Lloc on hi ha establert el cap d’una gran unitat amb el seu estat major.
capitania general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina