Resultats de la cerca

Bàsicament consta d’un tub o canó, que fa de guia i pot ésser apuntat, amb un sistema elèctric que encén la càrrega propulsora del coet i dispara els projectils en una cadència molt ràpida Acostuma a tenir incorporat un sistema de mira infraroig o làser El calibre dels projectils és considerablement variable en els primers atenyia 45 mm, i actualment hom fabrica llançacoets múltiples de 227 mm El seu radi d’acció pot abastar fins a 30 km en els més moderns El perfeccionament progressiu d’aquesta arma ha permès de superar la seva imprecisió inicial

Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a…

A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta per ella…

L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament…

Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…

Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s…

Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…

Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un…

L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de cuirassa,…

Hom hi llançava projectils esfèrics de pedra i de ferro