Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mirall
Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés…
fibra òptica
A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
termòmetre
Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…
, , ,
balança
Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…