Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
computació quàntica
Física
Estudi dels algorismes i sistemes amb què es podria construir un ordinador quàntic.
Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca és el disseny…
compliància
Física
Mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan, una substància, etc, poden ésser deformats per una força, sense ruptura.
cèl·lula fotovoltaica de capa fina
Física
Tipus de cèl·lula fotovoltaica la principal característica de la qual és que el material semiconductor que genera l’efecte fotovoltaic té un gruix que va des d’alguns nanòmetres fins a alguns micròmetres, a diferència de les cèl·lules cristal·lines que tenen unes dècimes de mil·límetres.
El material semiconductor s’incorpora sobre un substrat mitjançant un procés de deposició Algunes d’aquestes cèllules actualment comercialitzades són les cèllules de silici amorf, les de silici nanocristallí, les de tellur de cadmi, les CIS o CIGS selenur de galli, indi i coure, etc
zona d’exclusió
Física
Zona al voltant d’un reactor nuclear o d’una instal·lació radioactiva important que es troba sota el control dels explotadors del reactor o la instal·lació.
Per analogia, s’aplica a la zona al voltant d’una installació nuclear accidentada i que ha de ser desallotjada a causa de la contaminació radioactiva La zona d’exclusió entorn de la central nuclear de Čornobil Ucraïna és de 30 km de radi i en foren evacuats tots els habitants
xarxa òptica
Física
Xarxa formada per la interferència d’un conjunt de làsers que es propaguen en la mateixa direcció i sentits oposats i donen lloc a una distribució periòdica d’intensitat de llum en la qual és possible atrapar àtoms per mitjà de l’efecte Stark, cosa que resulta en un cristall artificial sense defectes.
Es tracta d’una tècnica experimental desenvolupada per a la simulació de sistemes de la matèria condensada amb àtoms ultrafreds Fins ara s’ha pogut estudiar la transició entre un sistema superfluid i un aïllant de Mott, i s’espera que futures extensions permetran comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere la superconductivitat d’alta temperatura mitjançant la simulació del model de Hubbard
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
anell d’acumulació
Física
En un accelerador de partícules, cambra de forma anular a la qual s’ha practicat el buit i en la qual s’apleguen inicialment les partícules mitjançant camps magnètics, amb l’objectiu d’injectar-les posteriorment en una altra part de l’accelerador, on se les fa col·lidir o produir radiació de sincrotró.
alcoholímetre
Física
Aparell per a mesurar la quantitat d’alcohol present en l’aire expirat.
Emprat en els controls de trànsit per carretera, els primers alcoholímetres daten de finals del segle XIX, però no fou fins el 1954 que el militar nord-americà Robert Borkenstein inventà un aparell d'ús pràctic i fiable, basat en l'oxidació i en la fotometria per a determinar el volum d'alcohol en la sang a partir de l'aire expirat Posteriorment, el químic gallès Thomas Parry Jones desenvolupà el primer alcoholímetre electrònic, que es convertí en la base dels aparells posteriors
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i, així,…
magatzem temporal centralitzat
Física
Instal·lació que recull els residus radioactius d’alta activitat que provenen de les centrals nuclers, laboratoris d’investigació, hospitals, etc.
A l’Estat espanyol es preveu que els residus hi romanguin uns 60 anys L'any 2011 el Govern espanyol autoritzà la installació al municipi de Villar de las Cañas Conca del primer magatzem temporal centralitzat de l'Estat