Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa…
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
acceleració de Coriolis

Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força…
moment d’inèrcia
Física
En la rotació d’un cos entorn d’un eix determinat, resistència del cos a modificar la seva velocitat de rotació.
És el quocient entre el moment resultant de les forces i l’acceleració angular, i si el cos és constituït per n partícules de massa m i , situades a una distància r i de l’eix, el moment d’inèrcia és donat per la fórmula mentre que si el cos és constituït per una distribució contínua de massa, la fórmula és I e i x = ∫ v r 2 dm
anelasticitat
Física
Comportament no perfectament elàstic d’un cos.
Un cop anullat l’origen de la deformació el cos no torna a les dimensions originals
irradiació
Física
Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
direcció
Física
Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
La direcció coincideix amb la trajectòria del cos, si és rectilínia, i amb la tangent a la trajectòria, si és curvilínia
lleis de la radiació de Wien
Física
Enunciats de les propietats de l’espectre de la radiació emesa per un cos negre.
Segons la primera llei de Wien , la longitud d’ona λ m que correspon a l’energia radiant màxima emesa per un cos negre, multiplicada per la seva temperatura absoluta T , és una quantitat constant anomenada constant del desplaçament de Wien , i val 2,8978 × 10 - 3 m K, és a dir λ m T = constant Segons la segona llei de Wien , l’energia radiant màxima de l’espectre emès per un cos negre és proporcional a la cinquena potència de la temperatura absoluta T així, E m = bT 5 , b essent una constant que val 2,8971 J/K 5
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina