Resultats de la cerca

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820…

Oficial de l’exèrcit napoleònic, dirigí la construcció de fortificacions militars a diverses ciutats europees El seu llibre Théorie de la double réfraction de la lumière dans les substances cristallines 1811 donà lloc al descobriment del fenomen de la polarització, ben descrit per l’autor, però mal interpretat a causa del seu desconeixement de la teoria ondulatòria de la llum

S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis

Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol

Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…

Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869

Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França

Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699

Estudià medicina i física experimental Determinà la velocitat de la llum i construí el pèndol que duu el seu nom per demostrar el moviment de rotació de la Terra Inventà el giroscopi per conèixer la direcció del meridià del lloc sense necessitat d’observacions magnètiques 1852 Construí un prisma anomenat de Foucault i un sistema òptic de superfícies esfèriques molt simples per a telescopis de reflexió amb mirall de vidre argentat Perfeccionà un regulador automàtic per a llums d’arc voltaic

Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844